by Castellers de Caldes / 26 d'abril de 2022 /In Cròniques / No comments
El dissabte 23 d'abril vam celebrar el St. Jordi a la nostra vila participant per una banda durant la tarda als actes organitzats per l'Ajuntament de Caldes a la Pl. de La Font del Lleó i al vespre vam fer el tancament al nostre local.
No va fer gaire bon dia, però entre estones de sol i pluja, vam poder posar el nostre granet de sorra a una de les festes més boniques del calendari. Entremig d'altres entitats de cultura popular, vam poder fer un taller de castells per a la gent i la canalla del poble, que van poder tastar una mica què és això d'enfilar-se, aguantar i fer pinya. Per tancar la jornada de tarda, vam alçar un pd4 amb senyera.
A la nit, al nostre local d'assaig, vam fer un sopar de germanor on vam entregar els premis del Concurs Literari Escaldat. Les obres premiades van ser les següents:
CANALLA:
1r premi (endevinalles) / Pseudònim: SHANA / Títol: Escandinalles
2n premi (endevinalla) / PSEUDÒNIM: Mbappé / Títol: Endevinalla escaldada
Des del 1996 ja sigui gran o petita
pels castells és necessària.
Tothom hi té lloc per ajudar
i si tens gana, a més te la pots menjar.
Que és? La pinya
3r premi (endevinalla) / PSEUDÒNIM: Flash / Títol: Endevinalla escaldada
És una tela que pot ser de molts colors i
la portem enrotllada al cos.
Resisteix tot tipus de cops
i serveix per ajudar-nos entre tots.
Que és? La faixa
ADULTS:
1r premi (relat curt) / Pseudònim: GRETA GUDARI / Títol: Cap amunt!
I la mama? No m’ha fet el petó de bona sort, deu estar per allà el mig, espero que l’àvia Assumpció m’estigui veient i m’ajudi a pujar. Aix! Quins nervis, tinc el peus gelats. Ups! Ja s’estan col·locant , comencen les gralles! Em toca pujar , que bé la Judith m’ajuda , sort perquè al principi em costa, començo pel Farru, segueixo pel Pau, ostres aquests pantalons rellisquen, uf! Ja tinc el peu a la faixa, em queda la Laura i no se qui hi haurà de dosos, que bé la Carlota i l’Aitana, són tan maques m’agraden els seus cabells són tan llargs! Ui! M’estan dient que em col·loqui però si he anat molt ràpid!! Un peu , l’altre i ja hi sóc. No és tant difícil. Quin dia més bonic, sort que ha deixat de ploure, la mare diu que va bé que plogui però jo ja estava avorrida sense sortir al pati ni anar al parc. Uf! Ja està aquí la Laieta , com empeny, però jo sóc molt forta. Avui no tremola gens, i ara al baixar que no hem rellisqui com l’altre dia. Ja ha passat la Laieta començo a baixar i em paro sobre la Laura, La Judit m’espera em col·loco i faig l'Aleta. Ostres!! Quina casa més gran i quin pati , la meva tieta diu que aquesta finestra que té forma d’estrella és on posaven el pessebre i l’estel guiava els reis mags. Veig la platja!!! A veure quan anem a la platja! Que gran és Barcelona! Serà més gran Barcelona o París? Li haig de preguntar a la mama, a veure si la trobo que tinc fred als peus , qui crida? Ah! La Marta que baixi, ja vaig, ja vaig com m’agrada baixar ,rellisco i avall. Ara dues passes i la Raquel que m’agafa, però i la mama? Tothom em felicita, doncs doneu-me una “chuche” si ho he fet tan bé!! és el primer 3 de 7 amb agulla, tomaaaa!! No cal que em doneu cops al casc ja ho se que ho he fet bé! La Mamaaaa per fi! Provaré a veure si em deixa fer una mica de teta avui per celebrar el Castell, espero que sí! Però primer macarrons , mmm! Macarrons quina gana! Amb tomàquet i pernil . Tant de bo hi hagi macarrons per dinar.
-Com ha anat? Ho sento avui no t’he fet el petó de bona sort, però tranquil·la que l’àvia sempre et vigila quan puges.
- Ja, no passa res, mama és més gran Barcelona o París?
2n premi (poesia) / Pseudònim: BIANCA / Títol: Sentiment casteller
Esperant ansiós per sortir a plaça,
Sabent que ho podem aconseguir,
Colles acolorides envoltades de músics,
Arribant del cercavila ens fan gaudir.
La gralla sona entre la gentada,
Després el tabal acompanyant,
Alça la veu el cap de colla i
Tots fem pinya ben concentrats.
S’enfila el tronc ben dret I valent,
Arriba a dalt la canalla amb gest fatigat,
Música i silenci es barreja a l’ambient
Una mà s’aixeca, el Castell s’ha carregat.
No hi ha res que ens aturi
Tots cridem: Jo sóc Escaldat!
3r premi (poesia) / Pseudònim: MANDRAGORA / Títol: Poema a la colla escaldada
Després de 2 anys de pandèmia COVID,
ja era hora que la colla de nou torni!
Fora restriccions, gels i mascaretes,
assajos amb normalitat i les camises
llueixen ben netes!
Els músics amb els tabals i les gralles
treuen la pols i recuperen les cançons.
La gent va arribant a l’assaig i explica tot tipus de batalles
I a poc a poc mentre prenem distància
però amb constància
farem fora tot aquest malson.
Alçarem pilars, castells i torres
i ho farem sense folres,
amb la nostra canalleta
dosos, acotxadors i enxanetes.
Recordarem els ingredients per estar ben atents:
voluntat, esforç, confiança i un xic d’esperança.
Penseu que l’equip de canalla que us vetlla, sempre us tenen ben presents.
I quan pujeu amb un crit com si es tractés de venjança
Us encoratgem, us animem i al final amb por i alegria i amb nervis o amb una barreja de tot..
anirem a fer castells a plaça per diades i festes majors.
Res és impossible, amb un tronc ben ferm i una pinya ben parida
que encara que sembli mentida
som i serem, per de nou mostrar al poble
que la colla escaldada, sigui com sigui, és ben noble.